DM | Diari del Maestrat
Menu


VINARÒS - CULTURA

XXVI Concurs de Redacció de Sant Antoni

d08c2-teresa-3-redaccio-gen17.jpg
Teresa Lorente Santapau, guanyadora del 3er premi


XXVI CONCURS DE REDACCIÓ DE ST. ANTONI

FUNDACIÓ CAIXA VINARÒS

TEMA: “EL MEU CARRER

 

El meu carrer no és gran cosa. Està al final del poble, al costat del pont que té forma de be baixa. Sempre hem dit que el nostre carrer és el Leopoldo Querol però, en realitat, és l’avinguda del 29 de setembre.

 

Al seu davant hi ha un parc, un “jardí” –ja que només són unes quantes illetes de terra amb arbres i gespa- i un parc per a gossos, on moltes vegades hi porto a la meua gossa a fer les seves necessitats. Al parc, per a nens, hi ha una mena de castell on t’hi pots tirar pel tobogan, muntar com si fos una muntanya o baixar per les escales de fusta, com la resta del castell, excepte el tobogan, que és de metall i de color roig. A part del castell també hi ha uns gronxadors i un tancat de colors. Al voltant d’aquest parc, al sòl, hi ha gespa. A la dreta d’aquest castell hi ha una olivera mil·lenària. Davant està la parada d’autobús, que és on sempre hi ha un autobús aparcat. Quasi al final del carrer es troba el parc per a gossos, que té les parets verdes i, al terra, hi ha pedres. Dins d’aquest parc hi ha com “altars”, per dir-ho d’alguna forma, també de pedra, però abans eren de fusta. És gran però no massa. Sempre hi ha un o altre dins amb el seu gos. El carrer és ample i tot aquest conjunt d’elements, té per nom “El parc de les Catalinetes”, on jo he crescut.

 

Des de ma casa es veu el gran descampat que hi ha al carrer Leopoldo Querol. Es pot veure, des de la dreta, pràcticament tot Vinaròs amb el seu, ja acostumat, trànsit. També hi puc veure el col·legi Jaume I.

 

El que més em molesta és el soroll dels  autobusos al passar per baix. El que més m’agrada és el fet que pel matí, cap a les onze o així, es pot apreciar la fantàstica vista que tinc del mar.

 

A l’estiu aquest pis és una benedicció, fa molta calor al carrer però no arriba fins al quart, que és on visc jo. A part, corre un aire fresquet i et pots posar al balcó a disfrutar d’un bon llibre i d’unes bones vistes.

 

El meu avi viu una mica més cap al final del carrer i costa menys de cinc minuts arribar-hi. El que sí que costa és, per exemple, anar fins al repàs o a qualsevol lloc, ja que està una mica lluny.

 

Baix de ma casa hi ha dos bars, però un ha tancat, així que sols queda el de baix, on s’hi ha instal·lat una terrassa i sempre hi ha gent desdejunant, esmorzant o fent qualsevol cosa.

 

Abans no he comentat que si mires a l’esquerra des del balcó, podràs veure l’altra banda del riu, on hi ha molts xalets de formes i colors diferents. Moltes vegades es poden veure barques de pescadors que van a pescar o també vaixells de vela navegant per alta mar. A l’horitzó es pot observar el “Castor” com si fos una ombra negra o grisa, allí paralitzada i tota sola. Per les nits, sobretot les nits de lluna plena, es pot veure la lluna en el seu màxim resplendor i un cel estrellat molt brillant com si fos un arbre de Nadal tot decorat.

 

Alumna: Teresa Lorente Santapau

2n ESO IES Vilaplana

Inici
Contacte
Publicitat
Avís legal